Llocs d'interès

Malgrat es constata el seu desplaçament respecte de l’emplaçament inicial, es vol mantenir la referència de la seva existència en l’emplaçament actual.

Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

Es preserva aquest element, que es troba dins l'espai d'interès geològic dels Jaciments fossilífers de Torrevileta, per tal de posar de relleu els valors geològics de la zona i evitar possibles futures actuacions que puguin malmetre aquest espai.

Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

Font boscana amb additament d'obra, situa da al marge esquerra de la riera del Sala, també anomenada de Santa Maria. L'accés es fa per unes escales de pedra ben escairades, situades a la zona inferior de la urbanització de Can Pi.

Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

Es preserva aquest element, que es troba dins l'espai d'interès geològic dels Jaciments fossilífers de Torrevileta, per tal de posar de relleu els valors geològics de la zona i evitar possibles futures actuacions que puguin malmetre aquest espai.

Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

Jaciment arqueològic.

Jaciment arqueològic i paleontològic.

Aquesta cova forma part del Projecte del SERP (Seminari d'Estudi de Recerques Prehistòriques), en "El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya", que dirigeix J. M. Fullola i Pericot, dins el qual es troba el sub-projecte específic d'aquesta zona: "Els Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal".

Jaciment paleontològic.

Jaciment paleontològic.

Jaciment paleontològic.

Antic Priorat. Monument representatiu de l’arquitectura romànica catalana del segle XI. Les primeres referències sobre el monestir són del 1068, amb un origen anterior.

Jaciment arqueològic.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.

És un exemple de l’arquitectura popular de principis del segle XX, que s’aprecia també en la resta del conjunt urbà edificat del carrer Major.

Es tracta d’un exemplar monumental de Celtis australis.

L'element forma part de la vegetació forestal definida com a hàbitat d'interès comunitari (HIC) no prioritari, corresponent a pinedes mediterrànies i alzinars i carrascars, d'acord amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestre.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història. Al segle XIX va ser un hostal.

Edificacions d’èpoques diferents, dels segles XVII-XIX. La casa més antiga havia estat l’antiga rectoria de Cervelló que el 1880 el rector ven al dramaturg i poeta “Serafí Pitarra”, en Frederic Soler i Hubert. Pitarra feu diverses reformes i ampliacions donant-li al conjunt la configuració actual.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història. Esmentada al s.XIII com can Rabassa.

Antigament era una casa amb vinya anomenada “Casa de les Ànimes” i fou propietat de l’església. Al 1880 es dibuixà un plànol delimitant les propietats de l’església que eren la “Casa de les Ànimes” i la Casa Rectoral, avui “Can Pitarra”.

Es una mostra notable d’enginyeria del segle XIX. Es van fer construir per l'industrial vidrier Joaquim Mensa al voltant de l'any 1880. Avituallaven d'aigua potable el poble.

Element singular representatiu i testimoni d’activitat industrial històrica del municipi.

Element singular representatiu i testimoni d’activitat industrial històrica del municipi.

El municipi té una extensió de 24,25 km2, dels qual s 16 km2 estan qualificats com a sòl no urbanitzable.

El mirador del Puig Vicenç és una bona referència del paisatge natural de Cervelló.

El municipi té una extensió de 24,25 km2, dels qual s 16 km2 estan qualificats com a sòl no urbanitzable.

El mirador del Puig d'Agulles és una bona referència del paisatge natural de Cervelló.

Element singular representatiu i testimoni d’activitat industrial històrica del municipi.

Es preserva aquest element, que es troba dins l'espai d'interès geològic dels Jaciments fossilífers de Torrevileta, per tal de posar de relleu els valors geològics de la zona i evitar possibles futures actuacions que puguin malmetre aquest espai.

És un exemple de l’arquitectura popular adaptada a la zona. Respon a una tipologia específica de l’arquitectura industrial del segle XVIII a Catalunya. A la “Taula d’oficis, propietaris i arrendataris” de l’any 1761 consta que existeix un propietari paperer, Francesc Ferrés.

Element representatiu i testimoni d’activitat industrial històrica del municipi.

Monument històric.
Edifici harmoniós, altament representatiu de l’arquitectura romànica catalana del segle XI. Les primeres referències sobre el monestir són del 1.068, amb un origen anterior. L’església devia ser erigida pel levita Guillem de Mediona, o pels seus successors, senyors de Corbera, entre els anys 1025 i 1050.

Jaciment paleontològic.

És l’únic element amb interès de caràcter històric que es conserva al cementiri de Cervelló.

El municipi forma part de la Serralada Litoral i té una extensió de 24,25 km2, dels quals 16 km2 estan qualificats com a sòl no urbanitzable. Les Penyes del Rector són una bona referència del paisatge natural de Cervelló.

Es tracta d’un exemplar monumental de Pinus pinea.

L'element forma part de la vegetació forestal definida com a hàbitat d'interès comunitari (HIC) no prioritari, corresponent a pinedes mediterrànies i alzinars i carrascars, d'acord amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestre.

El patrimoni paisatgístic és configurat per àrees el valor de les quals és resultat de la humanització de l’entorn. A Cervelló, la major part de la superfície d’espais lliures es troba vinculada als elements hidrogràfics, com és el cas d’aquestes hortes tradicionals.