Monestir de Sant Ponç de Cervelló

Segons l'exposat, degué ser fundat per Alemany de Cervelló i el seu fill Guerau Alemany I, que morí al 1079.
Obres de restauració al 1930, 1942, 1955 i 1958, a càrrec de Jeroni Martorell. Restaurat novament l’any 1990, amb intervenció arqueològica.

Entorn:
Situat a la vall de Sant Ponç, entre el mas de Can Dispanya i la font d’Elies, al sud-oest de Corbera i dins les muntanyes de l’Ordal, a una altitud de 334 m.

Descripció:
Antic priorat benedictí del segle XI, d’estil anomenat romànic llombard.

Estructura: Edifici aïllat de culte, composat d’una nau amb transsepte de tres absis semicirculars i un cimbori sobre el creuer, de planta quadrada i cobert per una volta de mitja esfera, sobre el que s’alça un campanar de gran esveltesa.

La porta d’accés es troba centrada a la façana oest sobre una petita graderia en hemicicle i és de mig punt, amb dovelles extradossades concèntriques. Les altres dos portes són la dels monjos i la del cementiri. A la façana principal hi ha un gran lledoner, patrimoni natural.

La nau és de tres trams amb arcs formers de reforç dels murs laterals, més el del creuer, de confluència amb el transsepte. Està coberta amb volta de canó seguit, reforçada per arcs torals. El transsepte es tan ample com els trams de la nau. Els pilars que són semi-columnes que fan basament dels arcs que suporten els murs del cimbori. Les voltes dels braços del transsepte són de canó i es cobreixen seguint la inclinació de la coberta de la nau.

El cimbori s’alça sobre el creuer i cobert a quatre aigües. Es cobreix interiorment amb volta de semicúpula sobre trompes, inclosa exteriorment dins d’un cos prismàtic ortogonal. Un dels arcs que suporta el seu pes és l’arcada preabsidial. Sobre el cimbori s’alça la torre del campanar, de dos pisos d’alçada i cobert a quatre vessants. El primer pis té una sola finestra a cada cara; al segon pis hi trobem una finestra geminada a cada pla. La decoració llombarda ressegueix la part exterior de les obertures geminades.

Hi han tres absis, el més gran és el central i té la mateixa amplada de la nau. Les seves voltes són de quart d’esfera. Els absis es comuniquen per portes obertes en els murs de separació.

Les façanes estan ornamentades amb arcs i bandes llombardes que determinen el ritme de parells d’arcades, exceptuant els absis decorats amb grans arcades, separades per una banda llombarda. La composició i decoració amb lesenes i arcuacions cegues de l’església és una de les més clàssiques de l’arquitectura romànica de tradició llombarda. A l’interior per contra, manca ornamentació.

En l'interior es conserven pintures romàniques situades a l’absis central i nord, de finals del XII o principis del XIII. El fragment de l’absis principal té caràcter vegetal, amb tiges de color blanc. En els cercles hi ha dibuixades unes flors de set pètals i tiges amb palmetes doblegades cap en dins en forma de cor. La decoració escultòrica està situada en llocs molt concrets, com són els capitells mensuliformes de les finestres geminades i els del segon nivell del campanar. L’estil i el repertori dels relleus s’aproxima notòriament a importants obres de la primera meitat del segle XI.

Estat de conservació:
Entorn: bo.
Estructura: bo.
Façanes: bo.
Cobertes: bo.
Interiors: bo.

Ús actual:
Religiós.