Decret 9 d’octubre de 1936 original.
Aquest episodi narrat només va ser l’inici, ja que l’ofensiva feixista no es va aturar. Durant la guerra, Barcelona va ser bombardejada en 194 ocasions per l'exèrcit colpista, que va ser ajudat per l'Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini, i que van convertir Espanya en un banc de proves per a la Segona Guerra Mundial, sent la primera gran capital bombardejada per l'aviació moderna, sobretot per l'Aviazione Legionaria italiana.
Com a resultat d’aquesta situació inicial, hi va haver grans transformacions revolucionàries, ja que el poder polític es va traslladar al carrer, a mans del moviment popular, en concret dels anarquistes, perquè van ser determinants en la primera victòria contra els colpistes, gràcies també al fet que els assalts a les casernes els hi va proporcionar armes i, en conseqüència, unitat i poder en detriment d’altres forces polítiques i de la Generalitat. Junt amb aquest primer grup, van aparèixer altres dirigents, en aquest cas de la FAI que, amb la proclamació d’una revolució, van promoure les Patrulles de control de l’anomenat Comité Central de Milicias Antifascistas de Cataluña d’on va sortir incontrolats que van sembrar el terror per a tota Catalunya.
Aquests fets van ser decisius en la fragmentació del poder polític, i va donar pas a la creació de juntes que administraven el territori sense tenir en compte al govern republicà vigent i en la manca d’unitat d’un comandament militar per fer front a les accions bèl·liques que no es van aturar amb la victòria inicial. A més, aquestes milícies van voler substituir a les unitats regulars que va resultar ineficaços per indisciplinats i per últim, i no menys important, la gestió de l’economia també va patir un procés de col·lectivització de la propietat industrial catalana, en el que també van participar, a més dels anarquistes, els socialistes i els comunistes.
Companys va proposar als anarcosindicalistes al capdavant, la creació d'un nou organisme, que integrés als representants de totes les forces polítiques esquerranes i sindicals i que s'encarregués de fer front a l'amenaça feixista. Aquest organisme s'havia d'anomenar Comitè Central de Milícies Antifeixistes. El primer objectiu plantejat per Companys, era reorganitzar les forces armades a través d'aquest nou organisme, i recomanava a totes les forces polítiques i sindicals, amb l’esperança que els anarquistes, essencialment homes combatius, s’integressin i es desentenguessin de les qüestions polítiques.
El nou conseller primer, Josep Tarradellas, va nomenar un nou govern que integrava als partits i sindicats revolucionaris provinents del POUM, CNT, la FAI Consell de la Generalitat. A partir d’aquest moment, seguí un període molt violent de repressió per part que el bàndol sollevat instrumentalitzà en el seu favor.
A l'octubre del 1936 la Generalitat va començar a donar unes primeres mostres de poder o de voler controlar la situació amb l'establiment d'algunes mesures excepcionals. Com ho prova el Decret de Seguretat Interior de 9 d'octubre de 1936 que va disposar en un dels seus articles que “El canvi de nom d'un municipi haurà de ser acordat per l'Ajuntament i aquest acord se sotmetrà a l'aprovació del Consell de la Generalitat”. És curiós descobrir que, aquesta tendencia anarcosindicalista i comunista, va arribar a que alguns municipis que hi tenien en el seu topònim el nom d’algun sant, com per exemple Les Masies de Sant Hipòlit, el van canviar per Glevinyol de Ter, actualment Les masies de Voltregà, i un altre exemple més a prop el tenim amb Molins de Rei, canviat per Molins de Llobregat. Al final de la guerra només una sola població havia canviat oficialment de nom.
¹ HERNÀNDEZ, Francesc Xavier: La historia militar de Cataluña Vol. IV: Tiempo de revuelta. Barcelona: Rafael Dalmau, 2004; págs. 193 y 194.
