Objecte 10 Llicència d'automobilista

L’1 d’octubre de 1938, amb una part del territori carlà ja ocupada per les tropes franquistes i amb una imminent derrota total, Josep Ira, el fins aleshores conseller de Cultura i director general de Patrimoni i Rendes, acceptà la responsabilitat de convertir-se en president del Parlament de Catalunya, i va escollir en la darrera sessió que es va celebrar. Pocs mesos després. El 28 de gener de 1939, Josep Irla, amb la resta d’autoritats catalanes, inicià el seu exili a França. Tenia 62 anys. Després de viure un temps a Le Boulou (Roselló) es va instal·lar definitivament a Ceret (Vallespir) dedicat a allò que havia estat sempre la seva professió. La fabricació de taps de suro. Amb l’afusellament del president Companys, el 15 d’octubre de 1940, refusà emigrar a Amèrica i es va convertir de forma automàtica en president de la Generalitat de Catalunya, va ser l’únic president que no va trepitjar el Palau de la Generalitat. Per assegurar la seva tranquil·litat, perquè ja havia estat detingut per les autoritats franceses una vegada a Le Mans, encara que va poder evadir-se, es va traslladar més lluny de la frontera, a Cogolin (Var) dedicat al seu negoci del suro. 

 

No va ser fins a l’abril de 1954 que nomenà a Josep Tarradellas, en aquells moments secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya, conseller primer i seguidament, el 7 de maig de 1954, va escriure una carta a Josep Tarradellas, ja en qualitat de conseller primer de la Generalitat, comunicant-li que es veia obligat a renunciar al càrrec de president de la Generalitat, segons les seves pròpies paraules perquè se sentia “vell, malalt i pobre”,  alhora que demanava que es procedís a l’elecció d’un nou president, en virtut de les atribucions que li conferien l’article 45 de l’Estatut Interior, amb el desig d’assegurar en tota circumstància la continuïtat de les institucions de Catalunya. 

 

Mèxic, per tradició, era i és un país d’acollida, caracteritzat per haver donat asil polític a personalitats reconegudes mundialment, i també ho va ser per a molts exiliats de Guerra Civil Espanyola, d’entre ells, a un nombrós grup de diputats catalans, en total nou i, per tant, amb capacitat legal i jurídica per constituir el Consell de Catalunya, com així va ser el 19 de juliol de 1954, a la seu de l’ambaixada de la República Espanyola a Mèxic. Segons l’Acta oficial de la constitució del Consell, es van reunir, presidits per Tarradellas, “els senyors diputats al Parlament de Catalunya i diputats a les Corts  de la República Espanyola per les circumscripcions catalanes, el Jutge Representant de Catalunya al Tribunal de Garanties Constitucionals i el Procurador General del Tribunal de Cassació de Catalunya”. Abans d’aixecar la sessió, el Consell va aprovar un decret en el qual es convocava l’elecció del president de la Generalitat per al dia 5 d’agost, a les set de la tarda, a l’ambaixada de la República Espanyola a Mèxic, establint que dos dies més tard es produiria la seva proclamació. El resultat de l’escrutini és per a tots coneguts: Josep Tarradellas va ser escollit per a 24 vots a favor TOT I QUE FINALMENT VA RENUNCIAR A FORMAR GOVERN mentrestant estiguessin exiliats, seva és la famosa frase. “El poder es para ejercerlo” que defineix una part del seu tarannà polític. 

 

Foto a Port Vendres (França) de 1956

A la foto, cedida per Josep Tarradellas Macià, es pot veure part de la família Tarradellas dins un Renault Fregate de l’època: Josep Tarradellas (pare) al volant, a la seva dreta, seu Antonio Macià (avi), pare d’Antonia Macià, i Domingo. marit de la seva cosina Maria-Lluïsa. Darrere, està la cosina Maria-Lluïsa, a la seva dreta, la seva germana Montserrat, just darrere del seu pare. El noi que intenta obrir la es el propi Josep Tarradellas Macià.