Objecte 04 Carta a la mare

[²] Carta no enviada, J. T. a Ramon Sugranyes de Fanch, el 6 desembre de 1969, Smlb, AMTM. Tal com es va citar en “Tarradellas. Una cierta idea de Cataluña”, 2022, de J. Esculies.

“Ya sabéis que mi vida está dentro de Cataluña. Aunque físicamente no estoy no pasa nada que yo no sepa ni comprenda. Porque vivo allá dentro, no solo por lo que me escribe tanta y tanta gente, sino por las innumerables visites que continuamente recibo de todos los estamentos sociales y de todas las partes de mi país y sé perfectamente cuáles son sus reacciones”. Josep Tarradellas a Ramon Sugranyes de Franch.

 

Els anys 50, 60 i 70 són anys de gran activitat, o bé rebia a moltes persones a Clos Mosny o bé viatjava per mantenir viva la “batalla de la continuidad de las instituciones” i per obtenir fons que l’ajudessin en aquest objectiu. Entre molts dels viatges que el president Tarradellas realitza,  és a Washington, des de l’Hotel Congressional, on està allotjat, el 10 de gener de 1968, i des d’on aprofita per escriure a la seva mare. El motiu d’aquest viatge per entrevistar-se amb en Jaume Miravitlles excomissari de propaganda de la Generalitat republicana, aleshores refugiat als Estats Units, a qui va demanar ajut per poder vendre un quadre de Dalí de la seva propietat.  

 

 

“A mitjans del 1960, Tarradellas s'adona que comença a tenir deutes, fins i tot amb amics com el mateix Miravitlles (que li havia prestat 600 dòlars). Els recursos de la Generalitat a l'exili s'han extingit, i no arriba suport de la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE). És en aquell moment que es planteja vendre el seu patrimoni. Té la propietat de Clos Mosny, a Saint Martin-le-Beau –que vendrà més tard amb un usdefruit de l'habitatge de per vida–, una biblioteca –per la qual va estar en negociacions amb Banca Catalana sense arribar a un acord– i una petita col·lecció d'art: olis de Meifrèn, Ivo Pascual, Xavier Nogués, Pruna, Francesc Labarta, Josep Pujol, Oleguer Junyent, Josep Amat, Puigdengolas... i un Dalí. Es tracta d'Eco antropomòrfic, pintat el 1937, en plena Guerra Civil, d'unes mides molt especials: 14x52 cm. Un oli extremadament horitzontal, com pocs a l'obra de Dalí. Els elements que apareixen són propis de la iconografia daliniana: la plana de l'Empordà, les roques del Cap de Creus, un immens cel blau, la noia que salta la corda i es converteix en campana –segons Dalí, s'inspira en la visió del campanar de Vilabertran, la població veïna de Figueres–, Sant Jordi i el drac, la figura d'un bisbe, la dona asseguda a la platja amb el pit perforat… Un Dalí clàssic d'un dels seus millors períodes, encara que no estava signat i no s'hi havia exposat mai. Un Dalí que probablement Tarradellas (o el seu pare, Salvador Tarradellas, que va iniciar la col·lecció) va poder adquirir els primers anys d'exili, quan encara disposava de recursos i podia pensar fins i tot en termes d'inversió.” 

 

 

Per facilitar la venda a un dels més importants col·leccionistes, en Reynolds Morse, un industrial de Cleveland (Ohio), Dalí va signar el quadre titulat Eco antropomòrfic. La venda es va tancar per 8.000 dòlars.