Objecte 03 Carta de Josep Riba

“Recorden  la casa Casilda sempre coneguda des de més dels 80 any. Si estimada Casilda voldria de que tots xics i grans estigueu  molt bé de salut  Tots nosaltres seguim ve gràcies a Deu. Si Casilda, recordo bé la casa de Cal Telas com la de Cal Tona¹ . Cada dia els tinc a la vista pel pels que han passat a millor vida que E.P.D. Fa dies que vaig rebre la teva carta vareg estar molt content i si i he faltat en no acusar-te rebut d’ella, sé que t’agrada  saber coses del teu Cervelló, però no hi ha novetats com jo  voldria dir-te, encara que al poble hi ha coses però no són d’ importància. Què et diré, estan coses noves i algunes bones però no hi ha coses més bones. Però l’abundància dels diners, no ve mal.   A vegades  guany mal, com a França, no hi ha jornals de 50 pessetes al dia  al menys ja són 90 a 100 pessetes als pagesos, que ja no n’hi han, guanyen 15 pessetes l’hora és de la  de la misèria més pobres no hi ha. Tothom vol viure lo millor en totes les comides (els menjars)d’arengades i, o no en venen i bacallà molt poc. Venen vedella, pollastres i carn fina i bacallà a pollastres i carn fina i tendre. Coses antigues ja són a les golfes. Sí que et diré que tu et recordaràs del lloc que s’han fet obres de gran importància en al forn del vidre que era de Joan Jove a la caseta, es tracta de cera al mesille de Can Guitart. Tot aquell terreny que era molt gran. El frust dels forns de vidre, se’l va vendre i el comprador ha fet unes 8 vivendes que pagant quaranta mil pessetes a l’any. Tot esta llogat, que son turistes. Altra obra que per mi es la més costosa et deia que costa 2 milions de pessetes, perquè fa dos anys que s’hi treballa. Te’n recordaràs d’un fill del Juanet de l’Estanc. Dies diu J. Tarradellas que tenia un colmado en la Gran Via que estava a prop de la travessia del vostra bar La Floresta. Si aquest fill sa venut el colmado i diu que te un supermercat en Companyia, pues aquest es el dueño (propietari) d’aquesta fantàstica casa,  en la casa vella dels seus avis. Abans com aquest capital hauríem fet un poble, es lo millor de Cervelló en obres i, per últim, la gran casa de Can Guitart, al costat han fet una fabrica de xemeneies i punt, un senyor de Barcelona. A les de dintre de la casa on fet 2 pisos per llogar que els inquilins paguen 900 pessetes al mes, si i a remendo amb moltes cases, perquè avui fan falta habitacions. Bueno estimada i sempre recordada la Vila Casilda no hi ha coses importants per dir-te. Doncs rebeu una grandiosa abraçada i la repetiu una mica a cada un. Josep Riba Joan”.

[1] A Cervelló, a la família Tarradellas se’ls coneixia com els de cal Tona; el nom de la localitat osonenca d’on, a finals del segle XVIII, els seus avantpassats  havien emigrat al què avui és el Baix Llobregat per anar a treballar en la construcció del pont de Molins de Rei. En el moment de néixer el seu fill, Salvador Tarradellas, que era de Sant Joan Despí, compaginava la feina als forns de vidre amb el treball a les vinyes familiars. Casilda Joan i Julià era de Cervelló com els seus pares, Jaume i Antònia. El matrimoni, dos anys després del primogènit, va tenir una filla, Antònia Tarradellas i Joan.

La carta adreçada al president Tarradellas l’escriu Josep Riba Joan l’any 1963, que era cosí segon seu; les seves respectives mares eren cosines germanes; i qui, segons els arxius municipals, consta que va ser alcalde dues vegades, la primera de 1912 a 1914, i la segona entre 1918 i 1923. 

En Josep Riba Joan, fill de Cervelló, va tenir quatre fills: el Josep, el Joan, l’Antoni i el Ricardo. 

L’Antoni va morir a Tetuan a la guerra del Marroc, i en Josep va decidir sortir del país per anar a Cuba a fer fortuna, i després de no molt de temps va conèixer una noia de Panamà en un vaixell, amb qui es va casar i van traslladar-se a viure a Panamà, on va fundar una de les cadenes de supermercats actualment més importants del país. Quan venia a Cervelló a visitar la família ho feia amb un passaport diplomàtic per por que el detinguessin aquí per raons polítiques. El seu pare, i autor d’aquesta carta, li va demanar al seu cosí Tarradellas que l’ajudés a fugir del país també per raons polítiques, per haver estat alcalde, no fos cas que es mal interpretés la seva feina de servidor públic. En Tarradellas va aconseguir que li fos expedit el passaport, i quan va esclatar la Guerra Civil l’any 1936, va poder marxar durant un temps amb el seu fill a Panamà. 

A més de cosins, tenien una estreta relació perquè en Tarradellas era molt amic del seu fill Josep, a qui en un dels seus viatges per Sud-Amèrica va anar-lo a visitar a Panamà. 
El quart fill d’en Josep Riba Joan, Ricardo, es va quedar a Cervelló, i aquí continua la saga familiar, va tenir dos fills la Maria Remei i l’Antoni, aquest darrer amb dos fills, el Ricard i la Roser; i les dues filles d’aquest, la Marta i l’Helena, són la cinquena generació de cervellonenques de l’autor de la carta exposada.

Fins a finals de la dècada de 1950, l'activitat del nou president es va desenvolupar principalment amb la política de l'exili i amb les colònies catalanes a Amèrica, a les quals va visitar de vegades. Després, la seva preocupació es va dirigir a l'interior, rebent entre el 1963 i el 1966 els líders dels principals partits catalans a casa seva, Clos Mosny a Saint-Martin-le-Beau tot mantenint-se fidel al seu mandat, treballa pel restabliment  de la Generalitat i per la unió de totes les forces polítiques. No molt tard després d’aquesta carta, en 1964, l’any següent,  mora la seva mare  Casilda Joan i Júlia, tenia 86 anys.