Objecte 02 Postal
Postal adreçada a la seva mare, Casilda, a Saint-Martin-le-Beau, datada l'any 1959.
“Molt estimada mare: Confio que està bé de salut com jo mateix que tinc moltes ganes de veure'ls. Petons i abraçades, Josep
Petons a tothom. Josep” (15/7/9) - 1959
En començar el seu llarg exili, Tarradellas va residir a França, inicialment a París i després a Saint-Martin-le-Beau (Tours).
El 1958, any de canvis a la regió, va fer una visita a cadascuna de les ciutats rellevants (pel que fa a l'emigració catalana) d'Amèrica del Sud.
Va començar des de Buenos Aires, Argentina, on es commemoraven els 30 anys de la l’Hora catalana, un programa radial en llengua catalana. El 23 de novembre viatja a Mendoza, on se celebrarien els Jocs Flors de la Llengua Catalana a l'exili. A aquesta celebració es van traslladar nombrosos catalans residents a Xile.
Des d'Argentina, pren un hidroavió que el trasllada a Montevideo, capital uruguaiana. Allí és rebut amb honors de cap d'estat i com a hoste oficial del govern uruguaià.
De Montevideo marxa a Santiago de Xile, on el rep, el 27 de novembre, l’alcalde Àlvar Salamero, d’origen català.
Després arriba al Perú, on només li permeten ingressar com a turista. De Perú vola a Panamà i a Bogotà, Colòmbia. Arriba a Caracas el 7 de desembre i participa al programa L’Hora catalana amb Maria Gispert, Josep Silvestre i Antoni Tricàs.
De Veneçuela viatja a l'Havana, Cuba, on l'ambient està espès, ja que falten pocs dies per al triomf de la revolució de Fidel Castro (31 de desembre del 1958). Tarradellas no aconsegueix sortir de l'aeroport i continua vol cap a Mèxic.
A Mèxic no és gaire ben rebut (fins i tot ignorat), ja que l'emigració local creu que ha de sortir del càrrec. Dolors Bargalló, directora del programa radial l’Hora catalana i representant del casal de Mèxic DF, pràcticament ho menysprea.
El 29 de desembre abandona Mèxic i torna a França.
vCard
