Jaciment Arqueològic i Paleontològic de Cova Coll Verdaguer
Jaciment arqueològic i paleontològic.
Aquesta cova forma part del Projecte del SERP (Seminari d'Estudi de Recerques Prehistòriques), en "El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya", que dirigeix J. M. Fullola i Pericot, dins el qual es troba el sub-projecte específic d'aquesta zona: "Els Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal".
Entorn:
Situada al sud del Bosc de les Comes, a l'est del Mas Nou del Lledoner. S'arriba pel Camí de Vallirana fins al Coll Verdaguer, i en una cruïlla s'agafa el camí que puja direcció nord-est. Es recorren uns 100 m fins trobar un petit corriol que va a parar a una cavitat.
Descripció:
Està inventariada com jaciment arqueològic i també com paleontològic. Cavitat apareguda i explotada per buscar la coneguda Sal de Llop (per fabricar vidre).
L'entrada de la cova ha estat modificada per l'acció antròpica de l'explotació de la Sal de Llop al segles XIX i XX. Té l'accés per una petita baixada que dóna a una galeria. Existeix una altra galeria situada a l'esquerra, que presenta una geomorfologia poc modificada, amb estalactites i estalagmites, a més de columnes.
La cavitat va ser descoberta per Josep Maria Cervelló, geòleg de la Universitat de Barcelona. Van recuperar-se gran quantitat d’excrements (copròlits), així com restes òssies sobretot d’animals herbívors (cérvol, cabra, cavall, bòvid), ós (Ursus sp.) i estelles i ossos que presenten senyals de mossegades certifiquen que la cavitat va ser utilitzada com a cau per carnívors de forma relativament habitual.
Conjuntament amb Joan Daura i Montse Sanz, varen poden apreciar que aquesta cova contenia uns talls amb restes de fauna. Entre les restes que s'apreciaven hi havia carbons, restes de microfauna (Leporidae), macrofauna (Cervus sp., Ursus sp.), etc.
En altres nivells de la cavitat es va identificar la presència humana de neandertal (paleolític mitjà) a partir de restes d'indústria lítica i de l’existència de zones d’acumulació de carbons i pedres cremades pertanyents a llars.
El conjunt de restes localitzades certifica les ocupacions alternants de la cova com refugi per carnívors i de grups de neandertals, així com lloc d'hibernació de l'os bru durant un període amb una cronologia entre el 39-45 Ka.