Castell de Cervelló

Entorn:
Situat en un punt estratègic amb un ample domini visual de la vall del Llobregat (317 m altitud), a l’antic camí de l’Ordal. S'alça dalt d’un esperó sobre la vall de Can Sala (antigament vall de Santa Creu). Degut al pas de la història és difícil reconèixer cronològicament les diferents restes i elements estilístics per a fer-ne una identificació (segles IX a XIV).

El castell consta de dos recintes que s'emplacen en un penyal estret i allargat, orientat aproximadament a sud-oest / nord-est, protegit per espadats naturals, excepte a la banda de ponent, per on s'accedeix a la fortificació. Les construccions ocupen les dues esplanades superiors, separades per un desnivell de 15 m. En el nivell superior es troba el recinte sobirà, tancat per una muralla. En el replà inferior, el recinte jussà, on queden restes de la capella del castell i d'altres edificacions destinades a residència i habitatge.

Forma part del conjunt monumental Castell de Cervelló.

Descripció:
Edificació civil i baluard defensiu medievals.

El Recinte Superior. El recinte sobirà estava tancat per un paredat de 1,50 metres de gruix, de planta poligonal i recolzada en el replà inferior. D’aquesta només es conserva la part baixa d'un petit tram del seu perímetre. Els angles de la muralla estan molt marcats, formant angles obtusos. L’aparell és de tipus romànic, de pedra tallada en carreus arrenglerats, petits i mitjans. El nucli del mur és de pedres disposades amb calç, formant un cos lligat i compacte, típic del primer romànic (segle X-XI).

A l'interior de la muralla s'aixeca el recinte de la fortificació, al qual s’accedeix actualment per un estret pas a través del trencat de la muralla que arriba a dalt de les torres, fins a una porta molt destruïda, defensada amb un mur amb contraforts.

Deuria ser un baluard de planta poligonal, ocupant el perímetre de la plataforma superior, que té diferents amplades, des de 10 fins a 6 metres. Es conserven parcialment les parets nord, sud i oest. A la part extrema d’aquesta plataforma s’alça una torre de planta trapezoïdal i revestida de carreus que tenen gran semblança amb els de la capella del castell, per tant es daten dins del segle XIII. La part central es situa entre els segles X i XI. Es manté una alçada de 8 m, però interiorment està omplert de terra. Estava adossada a un mur que sembla ser més antic pel sistema constructiu, amb l’aparell lligat al nucli, més típic del primer romànic. A una alçada mitja es pot apreciar una filada diferent, com una sanefa espigada. Està construït amb pedra de la zona.

El Recinte Inferior. L’espai jussà ocupa l’esplanada inferior, uns 15 m per sota el superior. S’accedeix a través d’un camí barrat amb una porta. El recinte inferior era el destinat a habitatge i residència, també fortificada per la banda nord. Quasi totes les construccions estan en runes, però es poden identificar la capella i la sala de baix. La muralla inferior està quasi enderrocada, exceptuant petits panys, però s’intueix que l’envoltava.

La sala de baix conserva part de la volta de canó i va ser parcialment excavada. La paret sud està enderrocada, mentre que la resta estan construïdes sota la roca, per tant no presenten obertures. Es poden apreciar uns forats en aquests murs probablement per l’encastament de bigues formant dos forjats, doncs constava de tres pisos (potser no originàriament).

Estat de conservació:
Ruïnes.

Ús actual:
En desús.