Resolució de la Generalitat de Catalunya envers les millores al Conjunt Monumental

El passat dia 30 d'abril va sortir publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l'acord de Govern pel qual es declara l'Església de Santa Maria Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, i se'n delimita un entorn de protecció comú amb el Castell i la Creu del Terme de Santa Maria (Conjunt Monumental).

El document oficial, estableix que la decisió s'ha pres sota els criteris següents: L'Església de Santa Maria com a exemple remarcable de l'arquitectura religiosa del segle XI a Catalunya, el castell de Cervelló per la seva ubicació (el mateix puig que l'església), i pel fet de conservar murs significatius que permeten conèixer la planta i l'estructura.

La Creu de Terme, coneguda per la Creu de Santa Maria, de tradició goticoreinaxentista, fou refeta, en part, després de la Guerra Civil. Sembla que va inspirar el dramaturg Frederic Soler Humbert, Pitarra (1839-1895), en la seva obra La Creu de la Masia.

La delimitació de l'entorn de protecció de l'Església de Santa Maria, conjuntament amb el Castell i la Creu de Terme s'ha sol·licitat i finalment concedit amb la finalitat de conservar en les millors condicions possibles el llegat patrimonial. Al mateix temps, la relació entre aquest monument i l'espai físic on és situat ha establert un diàleg ambiental que al llarg del temps ha donat una gran entitat arquitectònica, emblemàtica i cultural a la població de Cervelló, al Baix Llobregat i al context del patrimoni cultural català.

És per tot plegat, que per a la realització de les obres de millora de l'entorn, amb 14 de places d'aparcament per Santa Maria, més 8 places per l'entrada del Castell pel recinte Jussà (un total de 22 places) i pel projecte de la il·luminació del Castell, s'ha demanat a la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, l'autorització de realització d'aquestes obres com és el procediment habitual des de sempre a l'Ajuntament de Cervelló.

Des de Serveis Territorials de Barcelona del departament de Cultura de la Generalitat, l’arqueòleg encarregat envia a l’Ajuntament de Cervelló una comunicació arrel de la consulta realitzada davant la presentació d’al·legacions:
“En relació a la vostra consulta sobre les raons que va tenir en compte la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona, en la seva sessió del passat 18 de febrer de 2015, a l’hora d’aprovar el Projecte de construcció d’una plataforma d’aparcament al recinte monumental del castell de Cervelló Fase 1 i el Projecte d’adequació d’un nou accés al castell de Cervelló a nivell del recinte Jussà, us faig saber que la Comissió va considerar que ambdós projectes són respectuosos i potencien els valors culturals del conjunt monumental del castell de Cervelló i l’església de Santa Maria, que no incideixen negativament de forma significativa en el seu entorn, que contribueixen a facilitar la seva visita pública i que no afecten restes arqueològiques”.

Específicament, es fan les següents observacions repecte les 3 actuacions que es realitzen al Conjunt Monumental:

1. Projecte de construcció d’una plataforma d’aparcament al recinte monumental del Castell de Cervelló. Fase 1
La zona d’aparcament prevista (14 places) es troba al peu del puig on hi ha el castell, a l’extrem oest del camí d’accés a l’església de Santa Maria. En aquesta zona no hi ha restes arqueològiques ni es produeix, pràcticament, un impacte visual en relació als monuments.  

2. Projecte d’adequació d’un nou accés al Castell de Cervelló a nivell de recinte Jussà
A més de permetre l’aparcament de 8 vehicles, l’actuació farà possible arribar al castell directament des de la carretera a la urbanització “El Mirador”, facilitant-se així l’accés tant a persones amb una certa mobilitat reduïda com la visita del castell sense haver d’ascendir pel costerut sender habilitat des de l’església de Santa Maria. També es facilitaran les tasques de manteniment de les estructures del castell i de la seva il·luminació.

La Comissió Territorial va considerar que el nou aparcament ocuparà una zona deprimida i erosionada i desproveïda de restes arqueològiques, per la qual cosa no cal efectuar un control arqueològic de l’actuació en aquest lloc en concret. A més, la zona restarà coberta atès que es reblirà per tal d’assolir una cota més elevada. Les mesures per reduir l’impacte visual (acabat de paviment, tractament de la tanca, revegetació de talussos i plantació d’arbres) van ser considerades adients.

3. Projecte executiu d’il·luminació del castell:
La Comissió Territorial va considerar que el projecte d’il·luminació potenciarà la visibilitat del conjunt monumental i contribuirà a fer-lo present, especialment als habitants de Cervelló. El projecte executiu ja preveu que l’obertura de la rasa per a la instal·lació del cablejat i del pous per als fonaments de les lluminàries es realitzaran sota control arqueològic per part d’un tècnic contractat específicament per l’Ajuntament. Tot i així, l’expectativa d’impacte arqueològica és molt baixa, atès que els vessants del puig del castell estan molt afectats per l’erosió. Es va considerar també que l’impacte visual de les instal·lacions no és destacable i que, per tant, és assumible.“

Per tant, en el cas de l’aparcament, es considera que no és necessari cap control arqueològic. En el cas de la il·luminació del Castell, s’ha requerit la contractació d’un arqueòleg. Per tal d’assegurar la bona marxa i supervisió de tot l’entorn, l’Ajuntament de Cervelló, finalment ha optat per la contractació de la figura d’un director d’execució de l’obra i coordinació de seguretat i salut, que també és arqueòleg. D’aquesta manera, aquesta persona actuarà com a director i coordinadors dels tres projectes i a més farà les tasques de seguiment arqueològic de la il·luminació del Castell.

Tot i que no és necessari per a les obres dels aparcaments, l’Ajuntament de Cervelló va optar per aquesta fórmula per tal de garantir una supervisió adequada a tot el conjunt d’obres de millora.