Can Bassons
Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.
Can Bassons data dels segles XIV–XV. És una de les cases més importants i antigues del poble i juntament amb tres cases més van ser cabdals en la fundació de Cervelló. Can Bassons estava present molt abans de la conformació del nucli de població i és més, Cervelló es va constituir en part de les seves terres. De fet el primer carrer que es va edificar és el de Sant Esteve, situat a les seves terres (placa testimoni), i fins i tot avui en dia alguna de les cases continua pagant cens a Can Bassons.
Entorn:
Situada a les afores del nucli urbà. En el seu entorn immediat no hi ha edificacions i predominen les zones de conreu on també hi ha alguna petita massa boscosa. No obstant l’entorn paisatgístic queda greument afectat pel viaducte de la B-24 (N-340) el qual passa fregant la façana sud de la casa pairal a una altura coincident amb la planta primera de l’edificació. També se la reconeix per l'adreça de c/ Raval Basson, 56 bis.
Descripció:
És un conjunt edificat format per sis volums. El més gran i important és la casa pairal datada entre els segles XIV-XV. Està composada per dos nivells (planta baixa i primera) exceptuant una zona de la façana sud on apareix un nivell intermedi (planta entresol) sorgit de l’aprofitament de la gran altura que tenia la planta baixa.
Es defineix com una de les cases més antigues del municipi de Cervelló. Una mostra de l’antiguitat de l’edificació són les parets de càrrega aplomades, formades per carreus i paredats. Aquesta tipologia de parets són visibles a totes les plantes de la casa pairal i de les cavallerisses exceptuant alguna zona exterior de la planta baixa on es poden observar parets atalussades. A les parets s’hi observen llindes de pedra i fusta que també demostren l’antiguitat de la construcció. L’estructura horitzontal és unidireccional majoritàriament format per biguetes de fusta (algunes reforçades amb perfils metàl·lics), revoltons de maons i carcanyols. En altres zones els forjats estan formats amb biguetes de formigó la qual cosa evidencia treballs de consolidació i preservació.
Les cobertes d’aquests dos volums són inclinades, d’un sol aiguavés i de dos aiguavessos, acabades amb teules àrabs. Algunes d’elles també evidencien treballs de consolidació i preservació. Els sistemes constructius interiors varien molt entre les plantes d’aquestes edificacions. A la planta baixa predominen materials i sistemes constructius més antics: paviments de tova i lloses de pedra (algunes amb marques i instruccions), revestiments verticals de calç, etc. En canvi a la planta primera les divisions interiors són d’obra ceràmica, enguixats de guix, paviments ceràmics, etc. Tot i l’antiguitat dels elements constructius, aquests es troben en bon estat de conservació. Adossat a la zona sud-est de la casa pairal hi ha el volum d’un sòl nivell que antigament allotjava les cavallerisses.
L’ús principal de la casa pairal és el residencial. En total hi ha quatre habitatges: tres a la planta primera i un a una part de la planta baixa, el qual també és desenvolupa a dins de les antigues cavallerisses i a la planta entresol, destinada a traster. La resta de la planta baixa allotja l’antic celler, actualment en desús.
Estat de conservació:
Entorn: mitjà.
Estructura: bo.
Façanes: bo.
Cobertes: bo.
Interiors: bo.
Ús actual:
Habitatge.