Història

L’origen del municipi de Cervelló el trobem al castell de Cervelló, que guardava el camí d'Ordal que duia al Penedès. Tot això ho trobem documentat a principis del segle X, quan el castell encara pertanyia al comte de Barcelona. Aquest castell va donar lloc al llinatge nobiliari dels Cervelló, que durant molts segles van ser propietaris del castell i de les terres que l’envoltaven. Això va donar lloc a un municipi dispers, format per masies i masos isolats dins el terme municipal.

A partir del segle XVI, el poder feudal dels senyors comença a minvar a mesura que les municipalitats, amb el suport del rei o del Consell de Cent barceloní, van anar augmentant la seva importància.

El 1714, la derrota catalana a la Guerra de Successió marca el final d’una època. La destrucció del castell per ordre de Felip V en va ser una de les primeres conseqüències.

És a partir de la segona meitat del Segle XVIII, amb la construcció per Carles III de la carretera de Barcelona a València, quan es forma el nucli agrupat de Cervelló, que fins aquell moment havia estat un poble rural, dedicat bàsicament a una agricultura mancada de recursos i gairebé sense activitat industrial, tret d’alguna pedrera i alguns molins industrials o paperers.

És a partir de la construcció de la carretera quan s’inicia el procés d’industrialització de Cervelló, basat especialment en la indústria del vidre, impulsada per Joaquim Mensa i Prats a partir del 1855, i que va gaudir de gran prosperitat.

De la nostra història més recent destaca el naixement, el 19 de gener de 1899, de Josep Tarradellas i Joan, el primer president de la Generalitat de Catalunya després de la restauració de la democràcia. Les seves despulles descansen al panteó familiar del cementiri de Cervelló, juntament amb els seus pares, esposa i filla. Cada any, coincidint amb la data de la seva mort, el 10 de juny, l’Ajuntament li ret homenatge amb una ofrena floral a la rambla, que porta el seu nom, amb la participació de partits polítics, entitats i associacions socials, culturals i esportives de la localitat i de tot Catalunya.

Al municipi han tingut residència personatges destacats del panorama artístic i cultural català, com Frederic Soler Pitarra, Anselm Clavé i Lola Anglada. El gran comediògraf i un dels impulsors del teatre català del segle XIX, Frederic Soler Pitarra, va viure a la masia que continua portant el seu nom i va escriure un poema basat en un fet real ocorregut a la masia de Can Pi, “La Pubilleta”.

Darrera actualització: 22.12.2014 | 09:37
Darrera actualització: 22.12.2014 | 09:37